Un il·lustre visitant: D. José Iturbi

Al llarg de la història molts són els personatges destacats que han passat per estes terres, deixant en ocasions fets i en altres sols un record. Però per a que aquest no es “perga” de la memòria, cal deixar testimoni escrit. I per aquest motiu, enguany, al complir-se els 70 anys d’este esdeveniment que ara contaré, vull recuperar-lo dels records i donar-lo a conèixer a totes aquelles persones que l’ignoren.

D. José Iturbi Bàguena, famós pianista, compositor i director d’orquestra valencià... universalment conegut i aclamat a tot el món (i que també va participar en algunes pel·lícules musicals del Hollywood dels anys 40), durant uns dies va xafar el Marquesat a principis de 1949, donant diversos recitals de piano.

En aquell temps, anys difícils i complicats de Postguerra, la música i la ràdio eren una de les poques distraccions de la gent, fet pel qual podia tindre més repercussió que altres coses, puix no feia falta tindre formació, estudis o coneixements generals, per a disfrutarla i sentir-la. Deixa manera, grans artistes com Concha Piquer entraven en les cases pel fil de ràdio, així com recitals de piano del propi José Iturbi.

En 1949, sent alcalde de Catadau Juan Gil Estruch (conegut al poble com el tio “Gil”), i per mediació del violinista catauí D. Fernando Gimeno (en eixe temps professor del Conservatori de València i secretari de la banda i orquestra de l’Ajuntament de València), José Iturbi va vindre en visita oficial durant uns dies del mes de gener a Catadau. D’eixa manera, acordaren que donaria un recital de piano en el poble, i per a poder dur-lo a terme van portar en un camió el seu piano de cola, instal·lant-lo en el Cine “Avenida” (situat en l’Avinguda de Santa Bàrbara, i que actualment és la casa d’Antonio Lloret i de Reme).

El dia que esperaven l’arribada del famós pianista va ser un dia festiu en Catadau i inclús van voler rebre’l engalanant la plaça “de la font” i fent un gran arc decorat en flors... però com sempre diuen que hi ha una de cal i una d’arena, eixe dia també feia molt de vent i es va produir un accident al caure l’arc, mentre el preparaven. No obstant això, finalment va aplegar Iturbi, junt a la seua secretaria Marion i en el seu Rolls-Royce per l’Avinguda de Santa Bàrbara, sent hostatjat en casa del propi alcalde, el tio Gil, i anant també al xalet del seu amic Fernando Gimeno.

Segons conten, durant els dies que Iturbi va estar ací va demanar menjar botifarres de ceba (ja que li agradaven molt), i es va declarar un enamorat dels “flans” i el menjar casolà. Segons els que el tractaren i el van conèixer, era un home amb el front despejat, moreno i ben paregut; molt plà, a qui tot li anava bé, però era també algo descarat i si tenia que dir alguna cosa, ho dia tal i com ho sentia. Ah, i també li agradava el whisky.

Durant els dies que va estar en Catadau va donar dos concerts allí en el mateix Cine “Avenida”. El primer va ser un recital de piano, al qual va anar gent dels pobles del voltant (m’auela Pepica per exemple recorda que va anar en la seua germana Rosario, i les amigues de les dos, entre les que també estava Marieta “la de Bernabé”), així com gent entesa d’altres localitats.

I el segon que va donar, va ser un concert en el que va dirigir ell mateix a la Banda Societat Protectora Musical de Catadau.

            Ara bé, resultà que a banda d’eixos dos actes previstos, bé per decisió pròpia o bé perquè algunes de les famílies més preponderants de Llombai en eixe temps (i que tenien piano en casa) el van convidar, el ben cert es que Iturbi també vingué ací. Curiosament, en la plaça Major de Llombai vivia Salvador “de Marta” i Leocilia, qui eren cunyats del tio Gil i tenien piano en casa, puix la seua filla Remedios el tocava. Per tant, un d’eixos dies el tio Gil va cridar des de l’Ajuntament per telèfon a Melin (qui tenia la centraleta de telèfons del poble, puix en les cases no en tenien) per avisar que anirien en cotxe en Iturbi... perquè es prepararen.

            D’eixa forma, Remedios “la Leocilia” (neboda del tio Gil), va avisar a les amigues que Iturbi anava a tocar el piano a sa casa, i estes es mudaren i anaren a esperar-lo i sentir-lo. Elles eren Marieta “la de Bernabé” (que ho recorda amb gran detall), Merceditas “la Corberana”, Reme “la Maquinista”, Enriqueta “la de Nuncia” i Rosario “la de Justo”. Quan José Iturbi va aplegar el van rebre en la pròpia plaça Major, possiblement el presentarien en l’Ajuntament, i d’ahí va anar a casa de Remedios “la Leocilia” on va donar un recital de piano per als que allí es trobaven.

            Posteriorment va anar a la casa de donya Rosita Villasante (el que hui és la Barraca Fallera), on també va tocar el piano. I d’ahí va anar a casa de la tia Maria Pepa Bisbal “la Cortasa”, on també va donar un xicotet recital (sent en esta última casa on encara és conserva eixe espai tal i com estava quan va vindre Iturbi i que es pot observar en la fotografia del present article). I en les diferents cases va donar un retrato seu dedicat a l’ama o la filla de la mateixa (com també és pot vore en la foto dedicada a Pepiqueta Bisbal “la Cortasa” que conserva de forma especial la família i adjuntem en l’article), així com va donar també el seu retrat a la banda de Catadau, com a record del seu pas per ací. El més graciós es que això va passar per “Sant Antoni”, segons em conten, motiu pel qual les festes d’eixe any van estar més distingides a Llombai per este fet.

            D’eixa manera i de forma oficial, José Iturbi va complir amb el Marquesat i va deixar un record en la gent que va viure eixos moments. Posteriorment tornaria a Catadau, però ja de forma molt discreta i particular, principalment al xalet del seu amic i company Fernando Gimeno (qui era intim amic, a l’igual que el compositor Joaquin Rodrigo) “venint de nit i anant-se’n de nit”, on de tant en tant muntaven alguna juerga de forma privada, a l’igual que també va mantindré certa relació en el tio Gil.

            I ací queda contada esta història perquè no s’oblide, la qual relaciona la nostra terra en D. José Iturbi, un gran valencià i un gran músic (hui en dia el Conservatori de Música de València porta el seu nom com homenatge a d’ell), qui durant un dies i de forma oficial va estar en els nostres pobles, mostrant el seu art i la seua música.

                                                                                               Vicente Sanz Viñuelas

                                                                                               Maig 2019