MERCAT per a Llombai... des de l’any 1310

       

Un 15 de febrer de l’any 1303, Gonçal Garcia, senyor de Moixent, comprava als hereus de Rodrigo Martínez d’Azagra la mitat del castell i vila o alqueria de Llombai, en tots els drets, cases, terres, aigües i pertinences que li corresponien, per 38.000 sous.

Dos anys després, el 26 de juliol de 1305, donya Sancha Eiximenis de Peña, vídua de Martínez d’Azagra, qui disfrutava per dret de vídua el dret d’usdefruit de tot el poble i a més tenia l’altra mitat, li la venia al propi Gonçal Garcia, podent unir baix el seu domini tota la senyoria.

D’eixa forma, Llombai era del referit Garcia, Catadau era de Jaume de Riusech, Alfarp de la família dels Montagut i Alèdua d’altre senyor (encara que la documentació no rebel·la el nom), pel que cada poble era independent i d’una família diferent.

Pel que fa a Gonçal Garcia, estava casat amb Toda Pérez d’Albero i era conseller del rei Jaume “el Just” (net de Jaume I); a més a més, era senyor de Moixent, Albalat de Pardines (hui de la Ribera), Segairent, Monòvar, Xinosa, Jumilla i La Daya. Posteriorment fundaria La Font de la Figuera (amb 14 famílies de pobladors).

Com agraïment i reconeixement als seus serveis, el rei li va concedir el 3 de juliol de l’any 1310, des de Daroca, el privilegi per a poder celebrar un Mercat franc els divendres de cada setmana en Llombai.

            Açò era una cosa transcendental i molt important per al poble, ja que el destacava de tots els demés del voltant. Senyalava un lloc públic per a realitzar-se (que seria el que hui és la plaça Major), sent un punt socialitzador, de desenvolupament, de generador de beneficis i també, on es podien comprar i vendre els productes dels mateixos llauradors, o d’altres que vingueren en les seus mercaderies, sense necessitat de menejar-se per a realitzar noves transaccions comercials o tractes. També permetia als senyors passejar amb els seus vassalls, així com distingir-se davant els altres barons del voltant.

A partir d’eixe moment, els habitants de Catadau, Alfarp, Alèdua, Real, Carlet, etc; així com els propis de Llombai, anirien allí totes les setmanes o quan volgueren, a comprar o a vendre, sense haver d’esperar-se a que es celebrés una fira en una data senyalada o en un lloc concret una vegada a l’any.

            Anys després, com Gonçal continuava com a conseller del nou rei Alfons “el Benigne”, este, també en agraïment als seues serveis, el 25 d’abril de 1335, li va ratificar el privilegi a d’ell i al seu fill, també anomenat Gonçal Garcia II (casat amb Elfa Ortiz de Liçana), de la celebració d’un mercat franc setmanal a Llombai, però va permetre traslladar el dia a dimarts.

            Quan jo era xiquet, el mercat en Llombai es realitzava el dimecres, i des de fa uns anys ha quedat establert en dilluns (i com que en Alfarp el fan dimarts i en Catadau el dimecres, això permet que totes les persones que vulguen, puguen acudir a tots ells).

            El mercat és es una excusa per a eixir, quedar les dones i fer-se un cafenet en les amigues, comprar allò que es necessite (menjar, roba, plantes, figuretes...), guanyar-se la vida, assabentar-se del que ha passat, festejar...; en definitiva, podríem dir que és una distinció “de poble”.

Amb orgull, podem dir que a Llombai tenim mercat des de l’any 1310... mercat que ha anat variant però que sempre s’ha celebrat i, damunt, en el mateix lloc. I per tant, deuríem de mantindre’l, anar a comprar i “disfrutar-lo”, ja que les coses s’han de valorar quan les tenim, i en més raó al saber que en algun temps passat, això era un privilegi que no tots els pobles tenien!! 

Així que... per molts més anys de “mercadeig” al poble i en la companyia del nostres veïns i família!!!

Vicente Sanz Viñuelas.

Febrer 2018.