Un 15 de febrer de l’any 1303, Gonçal Garcia, senyor de Moixent, comprava als hereus de Rodrigo
Martínez d’Azagra la mitat del castell i vila o alqueria de Llombai, en tots
els drets, cases, terres, aigües i pertinences que li corresponien, per 38.000
sous.
Dos anys després, el 26 de juliol de 1305, donya Sancha
Eiximenis de Peña, vídua de Martínez d’Azagra, qui disfrutava per dret de vídua
el dret d’usdefruit de tot el poble i a més tenia l’altra mitat, li la venia al
propi Gonçal Garcia, podent unir baix el seu domini tota la senyoria.
D’eixa forma, Llombai era del referit Garcia, Catadau era
de Jaume de Riusech, Alfarp de la família dels Montagut i Alèdua d’altre senyor
(encara que la documentació no rebel·la
el nom), pel que cada poble era independent i d’una família diferent.
Pel que fa a Gonçal Garcia, estava casat amb Toda Pérez
d’Albero i era conseller del rei Jaume “el Just” (net de Jaume I); a més a més, era senyor de Moixent, Albalat de
Pardines (hui de la Ribera),
Segairent, Monòvar, Xinosa, Jumilla i La Daya. Posteriorment fundaria La Font
de la Figuera (amb 14 famílies de
pobladors).
Com
agraïment i reconeixement als seus serveis, el rei li va concedir el 3 de juliol de l’any 1310, des de
Daroca, el privilegi per a poder
celebrar un Mercat franc els divendres de cada setmana en Llombai.
Açò era una cosa transcendental i
molt important per al poble, ja que el destacava de tots els demés del voltant.
Senyalava un lloc públic per a realitzar-se (que seria el que hui és la plaça Major), sent un punt
socialitzador, de desenvolupament, de generador de beneficis i també, on es
podien comprar i vendre els productes dels mateixos llauradors, o d’altres que
vingueren en les seus mercaderies, sense necessitat de menejar-se per a
realitzar noves transaccions comercials o tractes. També permetia als senyors
passejar amb els seus vassalls, així com distingir-se davant els altres barons
del voltant.
A partir
d’eixe moment, els habitants de Catadau, Alfarp, Alèdua, Real, Carlet, etc;
així com els propis de Llombai, anirien allí totes les setmanes o quan volgueren,
a comprar o a vendre, sense haver d’esperar-se a que es celebrés una fira en
una data senyalada o en un lloc concret una vegada a l’any.
Anys després, com Gonçal continuava
com a conseller del nou rei Alfons “el Benigne”, este, també en agraïment als
seues serveis, el 25 d’abril de 1335,
li va ratificar el privilegi a d’ell
i al seu fill, també anomenat Gonçal Garcia II (casat amb Elfa Ortiz de Liçana), de la celebració d’un mercat franc setmanal a Llombai, però va permetre traslladar el dia a dimarts.
Quan jo era xiquet, el mercat en
Llombai es realitzava el dimecres, i des de fa uns anys ha quedat establert en
dilluns (i com que en Alfarp el fan
dimarts i en Catadau el dimecres, això permet que totes les persones que
vulguen, puguen acudir a tots ells).
El mercat és es una excusa per a
eixir, quedar les dones i fer-se un cafenet en les amigues, comprar allò que es
necessite (menjar, roba, plantes,
figuretes...), guanyar-se la vida, assabentar-se del que ha passat,
festejar...; en definitiva, podríem dir que és una distinció “de poble”.
Amb
orgull, podem dir que a Llombai tenim mercat des de l’any 1310... mercat que ha
anat variant però que sempre s’ha celebrat i, damunt, en el mateix lloc. I per
tant, deuríem de mantindre’l, anar a comprar i “disfrutar-lo”, ja que les coses
s’han de valorar quan les tenim, i en més raó al saber que en algun temps
passat, això era un privilegi que no tots els pobles tenien!!
Així que...
per molts més anys de “mercadeig” al poble i en la companyia del nostres veïns
i família!!!
Vicente Sanz Viñuelas.
Febrer 2018.
Moltes gràcies per explicar coses que van passar tant temps que hui en ple segle 21 podem saber espere llegir mes curiositats prompte. Un abraç vicente"
ResponderEliminarGràcies xiquet!!! M'alegre!! Altre abraç per a tu :)
Eliminar